Parli!.
Era la teva resposta exigent al telèfon.
Parli! i començàvem a parlar, de tot , de la teva salut , que si de vegades et senties “el rei del mambo “ i de vegades no podies amb la teva ànima. Jo el que sentia és que eres especial, amic , únic.
Vaig voler trucar-te per últim cop, tot sabent que acabaves de marxar , que mai més em diries parli! i començaríem a parlar.
muchas gracias por sus lindos comentarios en mi blog de arte Glehen :o)
ResponderEliminar